...
Com que duc cinta de “chef de baraque” (1)
i tinc categoria d’enxufat,
a la cuina me’n vaig a fer de “claque” (2)
i tinc tractes amb l’oficialitat!
...
Tot rebent ordres i calmant protestes,
vaig fent tots els papers que tinc de fer;
parlo sovint, quan tinc les feines llestes,
amb un tinent que sembla un “chansonnier” (3).
...
És alegre i rialler, no gens emfàtic;
hi passo estones, tot prenent el sol;
a tots els refugiats es fa el simpàtic
perquè parla una mica l’espanyol!
...
Amb pur accent sap pronunciar “cocones” (4);
prô, tot i el con humor, fa llaurar dret;
de tant en tant fins m’ofereix “bombones” (5);
i ahir va regalar-me un formatget!
...
La rancúnia o almenys l’antipatia
que senten monolingües refugiats,
ell la transforma en joia i simpatia:
cal fer-se entendre per a fer amistats!
...
(1) Cap de barracó. (Els refugiats ocupaven barracons).
(2) Aquell qui cobra per aplaudir.
(3) Cantant tradicional francès.
(4) Com pronunciaria un francès el castellà “cojones”.
(5) En francès, “des bombons” són “caramels”. No sé si hi ha intenció irònica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada