.
T’espantaves per mi l’any trenta-quatre,
perquè em veies ficat a la presó...
Allò –no et creguis pas que em deixi abatre-
era sols la joguina d’un minyó!
...
No vas darrera d’advocats i jutges,
ni a la presó m’envies colomins;
d’espera al locutori no t’enutges,
ni fent gestions se’t passen els matins!
...
Cada cop que m’escrius no m’anuncies
que sortiré per la setmana entrant:
no es tracta de setmanes ni de dies,
tranquil.lament els mesos van passant!
...
No et capfiquis, però: que tinc fermesa
i m’aguanten les meves conviccions...
tot i que avui no tens l’avinentesa
d’invitar-me a menjar aquells canelons!
.
(1) Josep Grau Casas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada