.
De les petites coses tu tens cura;
com un germà gran t’has comportat amb mi;
canvies vidres, soldes la muntura ...
i ets del rovell de l’ou barceloní.
...
No em refuses la teva estilogràfica;
per a tot sempre em trobes solució;
ets un himne vivent a la Dinàmica,
l’antena de la meva salvació!
...
Has estat la Divina Providència
d’aquest pobre i humil necessitat.
Ets allò que se’n diu una eminència...
per a mi, que sóc una nul.litat!
...
Tantes vegades m’has estat afable!
I què faré? ja penso amb emoció,
quan t’arribi el moment, tan agradable,
de marxar de mecànic a Lió!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada