.
Acaba d’arribar-te la gran nova
i la joia vessava del teu pit.
Ton esperit la vibració retroba
i el teu parlar tremola com un crit!
...
I brilla el teu esguard amb la tendresa
dels sentiments que no pots esplaiar.
D’aquest camp sents més gran la petitesa:
com el teu cor voldries eixamplar!
...
De la muller les noves rellegies...
Tot un missatge aquest paper senzill!
Potser, si fossis sol, el besaries
talment com si besessis el teu fill!
...
Anys a venir, un vespre o un migdia,
diràs, acaronant-lo amb el teu braç,
de ta muller en la dolça companyia:
“Quan tu vas néixer, jo no hi era pas...”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada