dimecres, 21 de maig del 2014

4.- Al comandant del Camp.


...
Tu ets del Camp l’autoritat més alta
i de tots disset mil, l’home més alt.
Molts “poilus” (1) no t’arriben a la galta,
t’iguala sols la bandera i el pal.
...
Ets l’Argus vigilant, inexorable,
que a tot arreu es fica com si res;
sempre estàs donant ordres incansable
i ens meravella el teu diàfan francès!
...
Passes pels teus dominis de filferro,
per les barraques i pels barracons;
presideixes, solemne, algun enterro;
t’agrada fer discursos, dâ instruccions!
...
Quan tu passes alguns mouen bronquina
i altres van repetint amb gran “chaleur” (2).
Ici en France ce mot, la discipline,
c’est un mot qui a toute sa valeur (3).
...
(1). Soldat francès de la Primera Guerra Mundial.
(2). Calor.
(3). “Aquí a França aquest mot, la disciplina / és un mot que té tot el valor”.
a Cap comentari:

5.- A un tinent de la Guàrdia Mòbil (*)


...
Com que duc cinta de “chef de baraque” (1)
i tinc categoria d’enxufat,
a la cuina me’n vaig a fer de “claque” (2)
i tinc tractes amb l’oficialitat!
...
Tot rebent ordres i calmant protestes,
vaig fent tots els papers que tinc de fer;
parlo sovint, quan tinc les feines llestes,
amb un tinent que sembla un “chansonnier” (3).
...
És alegre i rialler, no gens emfàtic;
hi passo estones, tot prenent el sol;
a tots els refugiats es fa el simpàtic
perquè parla una mica l’espanyol!
...
Amb pur accent sap pronunciar “cocones” (4);
prô, tot i el con humor, fa llaurar dret;
de tant en tant fins m’ofereix “bombones” (5);
i ahir va regalar-me un formatget!
...
La rancúnia o almenys l’antipatia
que senten monolingües refugiats,
ell la transforma en joia i simpatia:
cal fer-se entendre per a fer amistats!
...
(*) Cos de la Gendarmeria francesa encarregat de la protecció del territori.
(1) Cap de barracó. (Els refugiats ocupaven barracons).
(2) Aquell qui cobra per aplaudir.
(3) Cantant tradicional francès.
(4) Com pronunciaria un francès el castellà “cojones”.
(5) En francès, “des bombons” són “caramels”. No sé si hi ha intenció irònica.
a Cap comentari:

6.- A un gendarme.


.
Vas molt mudat, prô (1) amb serietat que espanta;
et passeges amb aire solemnial;
sempre fumes paquets de tres cinquanta
i tens tot el posat d’un general!
...
De primê (2) ens perseguies i empipaves,
mes ara, liberal, ja ens deixes fer;
no ens cerques tan sovint, ni ens véns amb raves,
ni se’ns fica al cervell el teu “allez!” (3).
...
De molestar-nos no en tens tantes ganes
i fins i tot alguna volta rius;
saps xampurrar blasfèmies catalanes;
ja no ens dius milicians, rojos o impius!
...
O ens vigiles o ens fas de mainadera,
a tot arreu ens véns a acompanyar;
vols ésser amable, ho ets a ta manera;
i a cada instant ens vas dient: “Par trois!” (4).
...
(1). Però.
(2). Primer.
(3). Endavant, doneu-vos pressa.
(4). Literalment: Per tres. Deu ser “de tres en tres”.
a Cap comentari:

7.- A Pere Mingod, infermer


.
(Anunci gratuït d’un específic)
.
Passes per les barraques cada dia
a veure si són gaires els malalts;
i als que volen anar a la infermeria
els apuntes, després d’examinâ’ls!
...
Les barraques són plenes de mullena
i el pa escaldat tenim per nutrició:
et trobes sempre la botiga plena
i se’t va fent pesada la missió!
...
Les nostres malalties endevines
d’un sol cop d’ull, i a penes has passat,
tots et segueixen: plouen aspirines
i paperets plens de salicilat!
...
Quan la moda és diarrea o bé colitis
i el voltant del “tramvia” ja és prou brut,
no cal que amb molta d’atenció ens visitis
i ens reparteixis dosis de bismut!
...
Si n’hi ha que no estan malalts o amb gana
i ni el metge ni tu hi teniu a fer,
és que reben paquet cada setmana
o tenen francs i es compren KOLA ASTIER!
a Cap comentari:

8.- Al mutilat Salvador López.


.
Has passat la frontera en ambulància
-oh fugida fatídica, infernal!-
i lluitant contra tot, amb fe i constància,
encara has pogut cabre a l’hospital.
...
Ja n’has sortit. I, fent-te mal la cuixa,
has fet ací la teva aparició.
El teu llavi infantil sempre dibuixa
com un somriure de satisfacció.
...
Si una cama et tallaven a Narbona,
encara no has perdut les il.lusions;
el teu vestit polit no t’abandona
i portes ratlla i mitja als pantalons.
...
Escrius tendreses a la teva mare...
I, quan tots els detalls li has explicat,
no saps com dir-li –un detall, encara!-
que a Narbona la cama t’han tallat.
...
A “La Humanitat”. 24-Novembre-1944.
a Cap comentari:

9.- A Josep Savall, bancari.


.
Passeges, elegant; ben poc et manca
per a ésser model o figurí;
tens el posat d’un empleat de banca
i una promesa com no es pot capir.
...
Tampoc jo, essent com tu, m’enyoraria;
abundants els vestits tens i els retrats:
pots lluir la persona amb galania
i presentar les teves amistats!
...
Reps carta, tot sovint, de la xicota;
com que tens sort no vas passar pel C.R.I.M.;
tens el destí feliç d’una mascota
i, afortunat, et vares fer del S.I.M.!
...
No et vull criticar més,perquè m’ajudes;
en el fons jo t’envejo solament;
sobretot quan, parlant de tes “menudes”,
rius i acluques els ulls, beatament!
a Cap comentari:

10.- A Amadeu Savall, mecànic.


.
De les petites coses tu tens cura;
com un germà gran t’has comportat amb mi;
canvies vidres, soldes la muntura ...
i ets del rovell de l’ou barceloní.
...
No em refuses la teva estilogràfica;
per a tot sempre em trobes solució;
ets un himne vivent a la Dinàmica,
l’antena de la meva salvació!
...
Has estat la Divina Providència
d’aquest pobre i humil necessitat.
Ets allò que se’n diu una eminència...
per a mi, que sóc una nul.litat!
...
Tantes vegades m’has estat afable!
I què faré? ja penso amb emoció,
quan t’arribi el moment, tan agradable,
de marxar de mecànic a Lió!
a Cap comentari:

11.- A Pere Solà, que ha rebut a l’exili la nova del naixement del seu fill.


.
Acaba d’arribar-te la gran nova
i la joia vessava del teu pit.
Ton esperit la vibració retroba
i el teu parlar tremola com un crit!
...
I brilla el teu esguard amb la tendresa
dels sentiments que no pots esplaiar.
D’aquest camp sents més gran la petitesa:
com el teu cor voldries eixamplar!
...
De la muller les noves rellegies...
Tot un missatge aquest paper senzill!
Potser, si fossis sol, el besaries
talment com si besessis el teu fill!
...
Anys a venir, un vespre o un migdia,
diràs, acaronant-lo amb el teu braç,
de ta muller en la dolça companyia:
“Quan tu vas néixer, jo no hi era pas...”
a Cap comentari:

12.- A un refugiat geperut.


.
¿És que sents inquietud renovadora
i també has volgut fer revolució?
¿O bé de la justícia igualadora
-per a tu, impossible- ets campió?
...
Més aviat a creure jo m’inclino
que d’alguna disputa sents neguit
i amb algun altre soci del “Casino”
has volgut afegir-te al plebiscit!
...
No creguis que et fereixo la modèstia,
ni em nego pas que tinguis la raó:
hi ha tanta gent que és una mala bèstia
i tants “companys” amb bava d’escurçó!
...
Perdó, si la facècia no és prou bona,
mes permet-me de dir-te, sense embuts,
que en aquest camp no veiem mai cap dona.
Però seguim veient els geperuts!
a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)

El meu avi Jaume Grau Casas.

Petita biografia. En Jaume Grau Casas va néixer a Barcelona el 1896, fill d'en Sebastià Grau i Fageda, d'Olot, germà i gendre ...