.
Amics meus, nouvinguts, ja us esperava!
Perquè em trobava gairebé tot sol,
i el meu isolament em corsecava
i m’anava tornant com un mussol!
...
Enyorava una llengua forta i dura,
l’expressió i el posat d'homes ferrenys.
O “t’empalaga” sempre confitura,
o és càustic l’acudit dels madrilenys!
...
Sento per un costat: “Es la reostia!”
“Qué pollas en vinagre!” l’altre diu.
“Échale guindas!” crida un que s’acosta.
I d’aquest lèxic ja en sé tot un niu!
...
Nosaltres no parlen pas tan finolis,
però no em fen aquell posat nyeu-nyeu;
no anem sempre amb dolçor de carquinyolis
i quan us enfaden dieu: Grat sia a Déu!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada